L’energia hidroelèctrica a Catalunya

Estat actual de l’energia hidroelèctrica a Catalunya

L’any 2003 hi havia 38 centrals hidroelèctriques de més de 10 MW (gran hidràulica) en servei a Catalunya, amb una potència total instal·lada de 2.047,1 MW.

Pel que fa a la minihidràulica, existeixen actualment 345 centrals de fins a 10 MW de potència, de les quals 302 centrals estan en servei i 43 es troben aturades. La potència total instal·lada en aquestes centrals és de 278,6 MW, 273,1 MW dels quals corresponen a centrals en funcionament i la resta (5,5 MW) a centrals que estan aturades.

En quan a la producció de les centrals hidroelèctriques catalanes, a la taula següent es mostra el balanç de producció hidràulica de Catalunya per a l’any 2003.

Producció Bruta (GWh)
Règim Ordinari	Règim Especial	Contracte Privat	Aïllat	TOTAL
5.005,4	1.005,3	22,3	6,8	6.039,9

L’evolució del sector en els darrers anys ha estat molt petita. Pel que fa a la gran hidràulica, des de l’any 2001, quan es va posar en funcionament la central de Xerta de 17,8MW, no ha entrat en funcionament cap nova central ni ha hagut cap increment de potència significatiu de les centrals en servei existents. L’anterior que havia entrat en funcionament va ser la central de bombeig d’Estany Gento/Sallente l’any 1985.

Pel que fa a la minihidràulica, les dues darreres dècades (anys 80 i 90) han estat marcades per la voluntat de les Administracions energètiques de donar-li suport. Això és ben palès en analitzar les iniciatives com el “Programa de Posada en Marxa de Minicentrals Hidroelèctriques” que va tirar endavant la Generalitat de Catalunya en els anys 80 i el desenvolupament legislatiu relacionat amb la promoció de l’energia hidroelèctrica des de l’entrada en vigor de la Llei de Conservació de l’Energia 82/80, fins als diferents decrets de règim especial de generació elèctrica, que fixa la obligatorietat de compra de l’energia produïda i unes primes econòmiques per a les centrals de fins a 50 MW (en dos trams, un de fix fins a 10 MW i un altre decreixent linealment fins als 50 MW).

Aquest marc ha possibilitat la posada en funcionament i rehabilitació de centrals que havien estat aturades –incloent en molts casos la seva interconnexió a la xarxa elèctrica–, la millora de centrals en servei amb un funcionament no òptim i la construcció de centrals en nous aprofitaments. Aquest esforç s’ha centrat en les centrals de major potència, donada la major rendibilitat de les inversions realitzades.

Per altra banda, també cal destacar l’abandó progressiu de centrals hidràuliques de molt petita potència lligades a l’electrificació de petits nuclis rurals o destinades a l’autoconsum d’empreses industrials (bàsicament tèxtils).

El futur de l’energia hidroelèctrica a Catalunya

Pel que fa a la gran hidràulica, el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 ha considerat l’ampliació de la central de bombeig d’Estany Gento / Sallente, actualment amb una potència instal·lada de 446 MW, i que es preveu que s’ampliï la seva capacitat d’emmagatzematge mitjançant un recreixement de l’embassament de 2Hm3. A més es preveu la construcció d’una nova central minihidràulica associada al recreixement de l’Estany Gento que s’espera que produeixi anualment 1,6 GWh. Això permetrà, que augmenti la producció de la central existent en 112 GWh/any i que jugui un paper encara més rellevant en la regulació del sistema elèctric.

Pel que fa a la minihidràulica, es preveu que entrin en servei 51 aprofitaments nous o rehabilitats, amb una potència conjunta de 73,3 MW. D’aquesta manera la potència instal·lada s’incrementa en un 4,5% i la producció elèctrica en un 9,6%.

	ANY 2015
POTÈNCIA ADDICIONAL (MW)	103,6
Gran hidràulica	30,3
Minihidràulica	73,3
PRODUCCIÓ ADDICIONAL (GWh)	376,9
Gran hidràulica	102,1
Minihidràulica	274,8

GENCAT